NOVA ADREÇA DEL BLOG: http://locxareus.blogspot.com/

LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

"El 13 de desembre de 1592 hom parla, en una acta del consell de la vila, de l'Aparició de la Mare de Déu a una fadrineta i també de la devoció a la Candela. Es tracta d'un document coetani dels fets que no conté cap manipulació posterior. Si per un costat aquesta és una clara prova de la creença dels reusencs de final del segle XVI en l'Aparició, de l'altre, del que diu la llegenda no hi ha absolutament res més documentat. Cal dir, però, que la documentació -tal com veurem a bastament més endavant- també diu moltes més coses a l'entorn, sobretot, de l'evolució dels fets i la devoció popular a la Mare de Déu"
Ezequiel Gort i Juanpere, Salvador Palomar i Abadia. Reus i la Mare de Déu de Misericòrdia: quatre-cents anys d'història. Tarragona: Diari de Tarragona, DL 1993. Pàg. 11-12

A Reus, el mes de setembre, celebrem la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia.
Bona Festa Major!

ACTIVITATS

• 16 de setembre a les 20h, a la Sala Central, recital poètic: "Un tomb per la poesia reusenca contemporània".  Una lectura de poemes representatius dels més destacats poetes reusencs dels darrers anys
• Del 12 al 30 de setembre, a la Sala Central, amb motiu del seu 150è aniversari, exposició dels bombers de Reus
• Del 13 al 24 de setembre, a la Sala Central, la Biblioteca de Reus manté la tradició de convidar a un element de festa, en aquest cas ens acompanyarà el Basilisc
• 20 d'octubre a 2/4 de 7, Club de Lectura d'Autors Locals.  Comentarem la lectura del llibre El nen que volia tenir les mans transparents, amb la presència del seu autor Aleix Cort
• Del 14 al 28 d'octubre, a la Sala Local, exposició "La literatura de la fe".  Una exposició que mostra una selecció de llibres d'entre els segles XVI i XIX centrats en el cristianisme, i que formen part del fons de reserva de la Biblioteca 

AUTORS DE CASA NOSTRA

Una estona amb l'Aleix Cort

L’Aleix Cort és artista, escriptor, investigador, formador i arquitecte tècnic. Quan li pregunto per aquesta àmplia diversitat ell em contesta que són diferents “professions” però que ell no les viu de forma independent, tampoc ha desenvolupat o ha aprofundit més en una que en un altra expressament.  L’Aleix, sovint combina, en els seus projectes, art i ciència. Un exemple  d’això és la creació del Videolit.  El videolit és la combinació de la literatura amb l’audiovisual (http://www.videolit.org/).  La trajectòria professional de l’Aleix, tal i com ell mateix la defineix, és com una onada que abraça diferents àmbits, però que va avançant simultàniament.

-         Com vas començar a escriure?

Tenia uns 17 o 18 anys, treballava moltes hores a la refineria. Mentre feiem els descansos, la majoria de treballadors anaven a fumar, jo aprofitava per escriure.

-         Parla’m del tema principal del teu darrer llibre “El nen que volia tenir les mans transparents”

És una novel·la que tracta un tema d’actualitat, però el que realment vol transmetre la seva lectura són uns valors concrets com ara l’esperança, la superació, o el sentit de pertinença a un grup de persones i la complicitat que es crea dins d’aquest grup.  És una baixada a l’infern i una pujada al cel.

-         Qui és el nen que volia tenir les mans transparents?

És un símil entre la màgia i el furt.  Si fas màgia has de saber moure les mans de forma àgil, quasi imperceptible, quan has de robar també has de ser ràpid.  D’aquí el títol “El nen que volia tenir les mans transparents”, quan les mans es mouen tant ràpid que deixen de ser visibles.

-         Quins són els teus escriptors preferits?  I quin llibre recomanaries?

M’agrada Foix i Espriu.  També els clàssics de la novel·la negra, Hammett i Chandler.  Llibre que recomanaria no n’hi ha cap. Ara mateix et puc dir “Els fills de la mitjanit”, però potser d’aquí una hora, quan sigui fora pel carrer te’n diria un altre.  Això vol dir que realment no hi ha cap llibre concret que recomanaria.  Penso que depèn molt del moment en què es faci la lectura o, millor dit cada lectura té el seu moment.

-         El teu proper llibre?

Actualment estic treballant en una col·lecció anomenada Detectiu Swing.  Encara que el títol porti el nom masculí, la veritable protagonista, la que dóna força a la història és una dona.  Per altra banda estic fent la història de Reus a través del ball, que s’acabarà el proper mes de novembre i es presentarà al Centre de Lectura.

El dia 20 d'octubre a dos quarts de 7 de la tarda i a la Sala de Col·lecció Local i Reserva tindrà lloc la propera trobada del CLUB DE LECTURA D'AUTORS LOCALS on comentarem la novel·la "El nen que volia tenir les mans transparents" amb la presència del seu autor Aleix Cort.

FESTA MAJOR. SANT PERE 2011

Tronada a la Plaça Mercadal de Reus




Des de la Sala de Col·lecció Local de la Biblioteca Central Xavier Amorós us volem oferir una selecció de documents relacionats amb la Festa Major declarada d'interès nacional.

BONA FESTA MAJOR!

• CAVALLÉ, Pere. Festes i costums de Reus. Reus: Centre de Lectura, 1990

• La Festa Major de Sant Pere [enregistrament vídeo]. Reus: Canal Reus TV, IMAC, 2005 

• MARTORELL PARREÑO, Pere. 63 anys de pregons de Festa Major de Sant Pere de Reus 1945-2008. Reus: Pere Martorell Parreño, 200

• Músiques del seguici de la Festa Major de Reus [música impresa]. Reus: Aula de Sons, 2003

• OLLÉ, M. Àngels. Festa Major. Reus: Pragma, 2003

• PALOMAR I ABADIA, Salvador. La Tronada: senyal de Festa Major. Reus: Cambra de la Propietat Urbana, 1994

• PALOMAR I ABADIA, Salvador; Ferran SUGRANYES. Danses del seguici reusenc: prim, prim filen les dones: el Ball de Gitanes. Reus: Carrutxa, 2007

• Petita guia de la Festa Major de Reus. Reus: Carrutxa, 1991

• Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu, 2006

• Sant Pere: Festa Major de Reus. Coordinador: Albert Arnavat. Reus: Ajuntament, 2009

  

NOVETATS ABRIL - JUNY

·        BOFARULL, Andreu de. Reus en el bolsillo, ó sean sus costumbres, usos antiguos y modernos, fiestas políticas, religiosas y domésticas, anticuallas y efemérides. Reus: Carrutxa, 2011

·        Esta luz de sinera: antología general de la poesía catalana (edición bilingüe). Selección, estudio y traducción de Carlos Clementson. Madrid: Eneida, 2011

·        FERRÉ MASIP, Rafel. Trescant per la vida: memòries i records (1939-2010). Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2011

·       GIL i RIBAS, Josep. Primera emancipació del pensament. Valls: Cossetànica, 2011

·       GORT i JUANPERE, Ezequiel. Aproximació a la història de l’Arxiu Municipal de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2011

·        Modest Gené: un escultor entre dos mons. Reus: Institut Municipal de Museus, 2011

·        RODRIGO FUENTES, Victòria; Josep FÀBREGAS i ROIG, Josep; FERRÉ i TRILL, Xavier. El llegat de Josep Sardà i Caylà a Reus. Reus: Biblioteca Central Xavier Amorós, 2011

·       SÁNCHEZ CERVELLÓ, Josep. La Segunda República en el exilio (1939-1977). Barcelona: Planeta, 2011

·        TRIGO, Xulio Ricardo. El tramvia blau. Barcelona: La Galera, 2011

EL LLEGAT DE JOSEP SARDÀ I CAYLÀ A REUS

Fa unes setmanes es presentava l’exposició “El llegat de Josep Sardà i Caylà” i ara, aquesta mostra s’ha materialitzat en un llibre que es presenta el proper dia 11 de maig a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Es tracta del resultat d’una acurada recerca que han dut a terme Victòria Rodrigo, Josep Fàbregas i Xavier Ferré a partir de documentació trobada en arxius de Barcelona, Reus i Tarragona.

El resultat d’aquesta investigació ha permès biografiar la figura del Doctor en Lleis Josep Sardà i Caylà, diputat i reusenc il·lustre, que va desenvolupar la seva activitat professional a la segona meitat del segle XIX, i valorar el llegat que, a la seva mort, va deixar a Reus. L’herència va significar la donació a la ciutat de la seva llibreria, formada per més de 400 volums, preferentment jurídics, una important col·lecció que recull les tendències i escoles jurídiques entre el segle XVI i el començament del segle XIX.

Aquest jurista estava enormement interessat pel món que l’envoltava i pel coneixement en totes les seves facetes; entre els seus llibres n’hi trobem de temes literaris, d’escola, científics, religiosos…. i fins i tot algun de viatges. La col·lecció forma part del vessant més personal i íntim del nostre personatge i amb ella podem esbrinar al Josep Sardà i Caylà humanista i profundament interessat per la realitat social de la seva època.

La donació de Josep Sardà i Caylà seria el germen de la biblioteca que volia obrir l’ajuntament l'any 1869. Un llegat que va haver d’esperar fins el 2003 per instal·lar-se definitivament en la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, i que avui ocupa un lloc destacat en el seu fons de reserva.

L’altra part del llegat va consistir en proveir els fons necessaris per a l’adquisició dels terrenys que havien de destinar-se a la construcció del nou cementiri en un moment que, per motius de salubritat, arreu, es traslladaven fora de la vila.

Pel que fa als llibres, s’ha fet un estudi de les obres que s’han considerat  més rellevants analitzant aspectes com la identificació dels autors, amb noms com Joan Pau Xamar, Narcís Feliu de la Penya, Antoni Favre, Miquel Cortiada, Miquel Ferrer, Zeger Bernard van Espen, i Juan Acedo y Rico entre altres.  Aquests llibres van ser impresos en localitats com Venècia, Paris, Lió, Anvers, Ginebra, Madrid, Barcelona o València; en tallers de reconegut renom per la seva qualitat d’impressió com eren els de: Benito Cano, José Doblado, Pedro Marin, Rafael Figueró, Francesc Súria i Burgada, Matheo Barceló, Sebastià o Jacob Mathevat, per citar-ne alguns.

En relació a la part patrimonial, s’ha recollit informació de les propietats, que una vegada subhastades van servir per finançar l’expropiació de les finques on s’ubicaria el cementiri.

Enriquint el text, el llibre es completa amb un interessant nombre d’il·lustracions referides als documents analitzats. Com a colofó hi ha un recull de trenta-una imatges corresponents a les portades dels llibres estudiats.

EL LLEGAT DE JOSEP SARDÀ I CAYLÀ

El passat dimecres dia  23 de 2011 es va celebrar la conferència “Josep Sardà i Caylà” a la Biblioteca Central de Reus a càrrec de Josep Fàbregas i Xavier Ferré.

També es va presentar l’exposició “El llegat de Josep Sardà i Caylà”  que romandrà oberta fins el 30 d’abril de 2011. La mostra està formada per la col·lecció de llibres que Josep Sardà i Caylà va deixar a la biblioteca abans de la seva mort. La llibreria està formada per uns 400 volums, integrada per una important col·lecció de llibres de lleis representats pels autors més rellevants, que recullen les tendències i escoles jurídiques entre el segle XVI i el començament del XIX. D’altra banda, aquest jurista estava enormement interessat pel món que l’envoltava i pel coneixement en totes les seves facetes, i aquests interès es veu reflectit en els altres llibres d’en Sardà. En aquests llibres hi trobem temes literaris, d’escola, científics, religiosos... i, fins i tot, de viatges.

Aquest és el llegat de Josep Sardà i Caylà (Reus1784-1869), una herència que va haver d’esperar fins el 2003 per instal·lar-se definitivament a La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus i que avui ocupa un lloc destacat en el seu fons de reserva.